Experiència Educativa

La meua imatge vinculada a l'educació és aquest taller de les Trobades d'Escoles en Valencià on vaig participar com a voluntari preparant un taller sobre ciutats sostenibles. Va ser una experiència molt interessant i molt enriquidora, em cridà molt l'atenció com els xiquets responien de manera completament diferent al taller, alguns estaven súper motivats i altres s'avorrien. Caldrà adaptar l'educació a cada estudiant?

Revolució en l'educació artística

Les experiències de l'escola Montessori, la teoria constructivista de Piaget, els estudis de Vigotsky... posen en evidència la necessitat que l'alumne prenga un paper actiu en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Així  l'alumne aprén fent, individualment o de manera cooperativa, i abandona el rol passiu de l'escola tradicional. Sembla que l'educació plàstica i visual parteix amb avantatge en l'aplicació de noves metodologies ja que solen estar enfocades amb plantejaments de participació activa de l'alumne i l'aprenentatge és a través d'activitats més que de classes teòriques.

Tot i això, sol ser freqüent un sentiment de por inicial o angoixa quan l'alumne s'enfronta a situacions artístiques. Sembla que els alumnes no estan acostumats a desenvolupar les seues competències artístiques i que quan se'ls demana que ho facen es troben fora de la seua zona de confort i reaccionen amb estrés i inseguretat. En general, l'alumne se sent més còmode en una situació passiva en classe, tot i ser més avorrit i monòton. 

Aquesta situació contrasta amb la naturalitat i espontaneïtat que mostren els xiquets quan comencen a dibuixar en la etapa infantil. Lamentablement, en algun moment de l'adolescència molts xiquets comencen a abandonar el dibuix, perden la naturalitat de dibuixar i es queden estancats en l'etapa realista sense arribar a desenvolupar la seua manera personal de dibuixar. 

La manera de potenciar la creativitat i evitar la por inicial a l'art consisteix en apostar per les arts visuals en el model educatiu. Cal destinar més temps i mitjans per a que els alumnes es puguen sentir còmodes amb l'art i puguen desenvolupar la seua creativitat. 
 

Per acabar, cal insistir en la gran transformació de la societat i l'imparable creixement de la influència de les arts visuals. Per això, necessitem un sistema educatiu transformador de la nostra societat, capaç de crear persones amb una ment oberta, tolerant i creativa. Persones capaces d'afrontar els reptes futurs amb punts de vista diferents, per a poder aconseguir el progrés de la nostra cultura i la nostra societat.

PECHA KUCHA: EL DISSENY DE L'ESPAI HABITABLE

EL DISSENY DE L'ESPAI HABITABLE. 
ARQUITECTURA I URBANISME. 
INTERIORISME I AMBIENTS.
MATERIALS

Mommy (Xavier Dolan, 2014)

Vull compartir una pel·lícula que reflexiona sobre el fracàs escolar, sobre com escoltem moltes vegades que aquella persona és un cas perdut. Parlar de casos perduts o de fracàs escolar és violència. Qui pot dir-li a una mare o a un pare que el seu fill no té remei? Qui pot acceptar que una persona no té futur? 

Xavier Dolan reflexiona sobre aquestes coses a partir de la història d'un estudiant amb TDAH i com una mare es resisteix a acceptar que aquesta societat violenta condemne el seu fill a la misèria. 

Una de les millors pel·lícules del 2014

Al blog PLASTICA PATRAIX, pots veure el taller de cine per a 4t d'ESO que estem fent entre tots i totes a l'institut Patraix. 

Comunitats d'aprenentatge

Un xicotet avanç al voltant de les comunitats d'aprenentatge i el seu caràcter revolucionari i anticapitalista. Sistemes educatius per a canviar el món: