DESCRIPCIÓ:
Els alumnes, organitzats per grups, han de elaborar una composició amb la tècnica del collage. Cada grup tindrà una paraula a partir de la qual hauran de proposar l'activitat, justificant les decisions compositives que han pres.
Els alumnes, organitzats per grups, han de elaborar una composició amb la tècnica del collage. Cada grup tindrà una paraula a partir de la qual hauran de proposar l'activitat, justificant les decisions compositives que han pres.
OBJECTIUS DIRECTES:
1. Apreciar el valor de la composició com a etapa fonamental i bàsica de la creació.
2. Expressar amb el llenguatge visual, significats subjectius mitjançant tècniques compositives.
OBJECTIUS TRASVERSALS:
1. Treballar les relacions, la col·laboració entre iguals i el treball en equip.
2. Potenciar la creativitat dels alumnes a través del collage.
3. Treballar la creativitat per a traure el tema del collage a partir de la relació forçosa d'una paraula amb el tema.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
1. Es formen equips de 5 o 6 persones
2. Cada grup rebrà una cartolina d'un color amb una paraula escrita en la part posterior. Els alumnes portaran de casa els retoladors permanents, revistes, pegament i tisores.
3. Cada equip haurà de fer una composició amb la tècnica del collage. El tema de la composició es desenrotllarà a partir de la paraula escrita en el revers de la cartolina. Esta paraula no representarà una objecte físic i haurà de ser suficientment suggeridora per tal de fomentar la creativitat (per exemple: pell de gallina, esperança, sorpresa, cosquerelles, cúmbia...). A partir de la paraula del revers, els alumnes faran una tempesta d'idees per trobar el tema compositiu del projecte. Es tracta d'una decisió ràpida de no més de 10 minuts.
1. Apreciar el valor de la composició com a etapa fonamental i bàsica de la creació.
2. Expressar amb el llenguatge visual, significats subjectius mitjançant tècniques compositives.
OBJECTIUS TRASVERSALS:
1. Treballar les relacions, la col·laboració entre iguals i el treball en equip.
2. Potenciar la creativitat dels alumnes a través del collage.
3. Treballar la creativitat per a traure el tema del collage a partir de la relació forçosa d'una paraula amb el tema.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
1. Es formen equips de 5 o 6 persones
2. Cada grup rebrà una cartolina d'un color amb una paraula escrita en la part posterior. Els alumnes portaran de casa els retoladors permanents, revistes, pegament i tisores.
3. Cada equip haurà de fer una composició amb la tècnica del collage. El tema de la composició es desenrotllarà a partir de la paraula escrita en el revers de la cartolina. Esta paraula no representarà una objecte físic i haurà de ser suficientment suggeridora per tal de fomentar la creativitat (per exemple: pell de gallina, esperança, sorpresa, cosquerelles, cúmbia...). A partir de la paraula del revers, els alumnes faran una tempesta d'idees per trobar el tema compositiu del projecte. Es tracta d'una decisió ràpida de no més de 10 minuts.
4. Les decisions compositives hauran d'estar degudament justificades segons el tema triat. Per tant, hauran de triar entre una composició equilibrada i harmònica o una composició dinàmica; una composició amb ritme o caòtica...
5. Per a finalitzar, els treballs s'exposen en l'aula, amb el nom de l'equip i la paraula que apareixia al revers de la cartolina.
REFLEXIÓ DEL CONTINGUT.
La composició és, en arts visuals, el resultat d'ordenar els elements visuals bàsics de l'obra o projecte per a expressar idees i significats. La selecció i la col·locació premeditada dels elements en un treball visual contribueix a una resposta de l'espectador. D'aquesta manera, la composició completa el significat essencial de l'obra, passant del nivell conscient a l'inconscient.
Al llarg de la història s'ha perseguit l'harmonia en la composició, tant en la pintura com en la resta de l'art. La creença secular en l'existència d'unes normes objectives que regulen la bellesa, així com la necessitat d'un ordre que evite la por envers el caos, es remunta als orígens de la cultura occidental.
La visió clàssica de l'art, establia unes normes compositives ben clares i definides que amb el temps han anat canviant donant pas a l'experimentació impulsades des d'un inici per la intuïció. La cultura greco-romana establia unes relacions tan estrictes entre els diferents elements arquitectònics que a partir d'una base d'una part de l'edifici (per exemple: un capitell), podem deduir la resta de dimensions.
5. Per a finalitzar, els treballs s'exposen en l'aula, amb el nom de l'equip i la paraula que apareixia al revers de la cartolina.
REFLEXIÓ DEL CONTINGUT.
La composició és, en arts visuals, el resultat d'ordenar els elements visuals bàsics de l'obra o projecte per a expressar idees i significats. La selecció i la col·locació premeditada dels elements en un treball visual contribueix a una resposta de l'espectador. D'aquesta manera, la composició completa el significat essencial de l'obra, passant del nivell conscient a l'inconscient.
Al llarg de la història s'ha perseguit l'harmonia en la composició, tant en la pintura com en la resta de l'art. La creença secular en l'existència d'unes normes objectives que regulen la bellesa, així com la necessitat d'un ordre que evite la por envers el caos, es remunta als orígens de la cultura occidental.
La visió clàssica de l'art, establia unes normes compositives ben clares i definides que amb el temps han anat canviant donant pas a l'experimentació impulsades des d'un inici per la intuïció. La cultura greco-romana establia unes relacions tan estrictes entre els diferents elements arquitectònics que a partir d'una base d'una part de l'edifici (per exemple: un capitell), podem deduir la resta de dimensions.
El treball de molts artistes al llarg de la història ens ha deixat un bagatge molt consistent en el món de les arts visuals. La recerca de l'harmonia, l'expressivitat, el dramatisme... a través de la composició s'aconseguí a través de diferents estratègies que actualment coneixem i que podem aplicar a la fotografia, la pintura, el dibuix...
Parlar d'estratègies compositives no implica la racionalització de l'art ni la seua limitació a aquestes regles. Més bé, s'ha de prendre com una eina que ens permet analitzar una obra visual i participar en el procés compositiu. Tot açò, sense oblidar el factor intuïtiu de qualsevol obra visual, que resulta fonamental en el procés creatiu.
Una mirada excessivament analítica i metodològica li resta espontaneïtat al procés creatiu, de la mateixa manera que una postura excessivament intuïtiva basada en tantejar propostes pot resultar molt poc productiva.
Una mirada excessivament analítica i metodològica li resta espontaneïtat al procés creatiu, de la mateixa manera que una postura excessivament intuïtiva basada en tantejar propostes pot resultar molt poc productiva.
En conclusió, la composició en les arts visuals resulta essencial per a definir el significat complet d'una obra i funciona en les dos direccions, tant en el procés creatiu com en la interpretació. És una eina bàsica que els alumnes d'educació secundària han de valorar, saber utilitzar i saber interpretar. És un element decisiu del procés creatiu, des del principi fins el final, i la seua aplicació flexible i amb la ment oberta pot donar peu a l'experimentació i la investigació.
BIBLIOGRAFIA
BIBLIOGRAFIA
- Arrillaga, J.M. & Marino R.A. (2000). La composición visual. Madrid, Universidad Nacional de Educación a Distancia.
- Conselleria d'Educació (2007). DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.
- Górriz, N. (2000). 5. Análisis formal y expresión gráfica. En J.M. Barragán & M. Calbó Angrill (Eds.), Guía Praxis para el profesorado de ESO, educación artística plástica y visual (pp.121-179). Madrid, Wolters Kluwer.
- Lifante, Y. (2013). Ingenieros creativos (1 ed.). Valencia, Alfa Delta Digital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada