Resulta
evident l'existència d'un notable consens en el món científic al
voltant de la concepció constructivista. Des del punt de vista
constructivista, el subjecte adquireix coneixements de manera activa
reconstruint cada vegada els seus esquemes mentals previs. D'aquesta
manera, el subjecte no és reactiu (com a la teoria conductista),
sinó que realitza aportacions que contribueixen al seu aprenentatge
d'una manera decisiva. Esta metodologia enllaça amb experiències
educatives d'ensenyament actiu anteriors basades en el Krausisme o en
les escoles Montessori.
El model constructivista de Piaget es va fer molt popular a partir dels anys 50 i 60 i suposà un canvi radical amb models anteriors més generalitzats.
El model constructivista de Piaget es va fer molt popular a partir dels anys 50 i 60 i suposà un canvi radical amb models anteriors més generalitzats.
La
metodologia constructivista proposa un aprenentatge basat en la
reflexió i la comprensió (i no tant en la memorització), els
coneixements adquirits son fàcilment exportables a altres contextos
i són més durables, els alumnes augmenten el seu autoconcepte i la
capacitat per a generar nous coneixements per ells mateixos.
A
més a més, converteix l'error en una eina fonamental per a
l'aprenentatge, que aprofita per a revisar conceptes i revisar-los,
però que mai pot ser vist com una cosa que ens provoque ansietat o
ens avergonyisca.
Un aspecte fonamental de la visió constructivista son els estadis d'aprenentatge. Segons la teoria de Piaget, la capacitat d'aprenentatge de les persones no és lineal. El desenvolupament de les connexions que es produeixen al cervell provoquen que en un estat més madur es puguen adquirir coneixements que en una etapa més infantil serien impossibles.
Un aspecte fonamental de la visió constructivista son els estadis d'aprenentatge. Segons la teoria de Piaget, la capacitat d'aprenentatge de les persones no és lineal. El desenvolupament de les connexions que es produeixen al cervell provoquen que en un estat més madur es puguen adquirir coneixements que en una etapa més infantil serien impossibles.
Arran
d'esta concepció de l'aprenentatge es basen molts sistemes
educatius, també al nostre país a partir de la implantació de la
LOGSE, que tenen com a objectiu establir en cadascuna de les edats
l'adquisició de formes de pensament típiques de cada etapa
(infantil, primària, secundària i batxiller).
En
el món de l'empresa també trobem esta visió de l'aprenentatge per
estadis. Podem trobar, per exemple, joguets de 0 a 2 anys (per a
estimular els sentits); altres de 2 a 7 anys que incorporen certa
complexitat lògica adaptada a la seua edat...
Diverses
investigacions recolzen la visió de l'aprenentatge per estadis, un
exemple és el cas de Lowenfeld que detectà 6 etapes en les
produccions artístiques dels xiquets: etapa del gargot,
preesquemàtica, esquemàtica, realista, pseudonaturalista i de
decisió.
No
obstant això, la teoria constructivista de Piaget té una sèrie de
limitacions que han provocat l'aparició de diferents corrents i
interpretacions per intentar resoldre-les. El treball de Piaget
estigué centrat en una perspectiva individual oblidant el fet que
qualsevol coneixement se sol generar en un context social, on tenen
una importància molt gran els companys, el professor, els
continguts, les instal·lacions...
L'aplicació
ortodoxa del model constructivista ens pot fer ignorar alguns dels
processos essencials de la realitat a l'aula. Ens pot fer oblidar el
paper destacat que té el professor per tal d'orientar els alumnes en
el procés d'aprenentatge. I no menys important pot arribar a ser,
sobretot en l'adolescència, el factor social, és a dir els
companys. Estos poden arribar a ser el factor decisiu que incline la
balança cap a l'èxit o el fracàs.
La
figura del professor resulta imprescindible per a guiar
l'aprenentatge de l'alumne, per a ajudar a trencar esquemes mentals
previs i reconstruir-ne nous. És a dir, el professor acompanyarà
l'alumne en el seu procés d'aprenentatge i s'ajudarà del grup per a
provocar el conflicte cognitiu i la reconstrucció de nous esquemes
mentals.
Seria
un error imposar un model competitiu en classe considerant els com a
un conjunt d'individus. Esta metodologia acaba provocant ansietat i
frustració en la majoria d'alumnes i promouen actituds i
comportaments individualistes.
Una
interpretació més oberta de la teoria de Piaget situa l'alumne com
a integrant d'un grup. Un grup on cal potenciar la interacció i
l'intercanvi de punts de vista d'igual a igual, entre els seus
companys, de manera que es desenvolupen habilitats de cooperació i
col·laboració que contribuïsquen al desenvolupament personal de
l'alumne i a un aprenentatge més interioritzat i profund.
Podem concloure que la teoria constructivista de Piaget va assentar les bases d'un mètode per a millorar l'educació basat en l'aprenentatge actiu de l'alumne a partir d'unes idees prèvies. Aquest model té un alt nivell de consens científic i continua evolucionant degut al poc interés que es va mostrar en un primer moment en els continguts i el context del procés ensenyament-aprenentatge. Una visió estricta d'aquesta teoria podria fer-nos caure en un model individualista on el paper del professor i els companys és insignificant, quan en la realitat aquestos desenvolupen un rol fonamental que enriqueix l'aprenentatge i que cal potenciar.
Podem concloure que la teoria constructivista de Piaget va assentar les bases d'un mètode per a millorar l'educació basat en l'aprenentatge actiu de l'alumne a partir d'unes idees prèvies. Aquest model té un alt nivell de consens científic i continua evolucionant degut al poc interés que es va mostrar en un primer moment en els continguts i el context del procés ensenyament-aprenentatge. Una visió estricta d'aquesta teoria podria fer-nos caure en un model individualista on el paper del professor i els companys és insignificant, quan en la realitat aquestos desenvolupen un rol fonamental que enriqueix l'aprenentatge i que cal potenciar.
mapa conceptual elaborat per l'autor
BIBLIOGRAFIA
Arroyo, V. (setembre, 2009). El Dibujo Infantil Según Luquet Y Lowenfeld. Revista digital Ciencia y educación, 22 4-10. Recuperado de http://www.enfoqueseducativos.es/
Arroyo, V. (setembre, 2009). El Dibujo Infantil Según Luquet Y Lowenfeld. Revista digital Ciencia y educación, 22 4-10. Recuperado de http://www.enfoqueseducativos.es/
Araya,
M. V. (2003). Piaget y el constructivismo. Recuperado de
http://www.rmm.cl/index_sub.php?id_contenido=987&id_seccion=1122&id_portal=191
Redondo,
I. & Estévez, A. (2012). El dibujo del niño psicótico en las
etapas evolutivas del modelo de Lowenfeld. Cuadernos de Psiquiatría
y Psicoterapia del Niño y del Adolescente, 53 69-79.
Recuperado de http://www.sepypna.com/documentos/PSIQUIATRIA-53.pdf
Gómez, C. & Coll, C (gener, 1994) De qué hablamos cuando hablamos de constructivismo. Cuadernos de Pedagogía, 221 8-10. Recuperado de http://www.ctascon.com/De%20que%20hablamos%20cuando%20hablamos%20de%20constructivismo.pdf
Gómez, C. & Coll, C (gener, 1994) De qué hablamos cuando hablamos de constructivismo. Cuadernos de Pedagogía, 221 8-10. Recuperado de http://www.ctascon.com/De%20que%20hablamos%20cuando%20hablamos%20de%20constructivismo.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada