El Krausisme a Espanya

L'arribada del krausisme a Espanya i la seua materialització en el Instituto Libre de Enseñanza suposaren una evolució gegant per a l'ensenyament al nostre país. Llibertat de càtedra, coeducació, igualtat, alfabetització en el món rural... són exemples de l'herència que deixà este moviment i que cal posar en valor per a continuar la tasca que començaren.

La defensa d'una educació transformadora ha de posar el focus en l'alumne i en una metodologia d'ensenyament-aprenentatge perquè basar l'aprenentatge en la memorització massiva de continguts és apostar per un model fracassat i anacrònic que produeix frustració i ansietat en gran part dels alumnes. Continuar amb este sistema és un error si el que pretenem és que els alumnes aprenguen i siguen reflexius i potser és ací on està la clau del problema. Potser hi ha sectors que continuen interessats en un tipus d'educació buida, sense interés i que fomente l'actitud submisa i passiva, en compte d'una educació reflexiva i activa.

Si en el segle XXI hi ha encara resistències a un canvi de metodologia, a pesar del consens al voltant de mètodes més actius i participatius, quines serien les dificultats que es trobaren aquells seguidors de les idees del krausisme?

L'arribada del krausisme al nostre país es produeix en un moment d'ebullició cultural i social. Este corrent filosòfic és contemporani de les utopies marxista i anarquista i de les avantguardes en el món de l'art. I precisament esta situació li donà un gran impuls i una gran seguretat per a tirar endavant una manera d'aprendre revolucionària.

No obstant això, forts moviments reaccionaris tallaren les ales en 1936 a estes noves idees i quedaren en l'oblit, deixant-nos, a pesar de tot, una herència que hui posem en valor i intentem recuperar per al nostre país.