L'escola Montessori

L'inici de la pedagogia basada en els estudis de Maria Montessori ofereixen un panorama esperançador, molt més si tenim en compte la gran crisi econòmica i de valors que patim. Davant d'esta situació sembla evident que necessitem un canvi de societat i cal començar en l'origen, l'educació. 

Si descobrim els inicis de Maria Montessori comprovem que, a pesar de pertànyer a una família acomodada, estava molt involucrada en la integració dels xiquets, sense importar la seua classe social, el gènere, la salut mental...

Les seues experiències obriren un ventall de possibilitats enormes en l'ensenyament, un camp on poder experimentar amb noves metodologies i que estaven donant uns resultats espectaculars.

No obstant això, podem dir que poc ha canviat des d'aquell moment. La gran majoria de les escoles continuen utilitzant metodologies i tecnologies anacròniques i a més, cada any que passa ens acostumem a la misèria de l'educació pública: els centres no sempre tenen recursos per a manteniment i molt menys per a recursos didàctics més moderns (projectors, ordinadors, audiovisuals...).

I ara més que mai, perquè necessitem transformar la societat, cal lluitar per una educació de qualitat. Però per damunt de tot una educació pública, perquè és l'única capaç de garantir la igualtat. Una igualtat que Maria Montessori defenia cada dia a l'Escola Bambini, donant esperances a xiquets que no haurien tingut cap futur. Paradoxalment, les experiències d'escoles Montessori són, en general, escases i elitistes.

Les escoles Montessori actuals poden ser molt útils per a demostrar la qualitat, l'èxit dels resultats, per a experimentar... És a dir, estos centres han de ser la punta de llança d'un nou model educatiu. Un model que ha de passar necessàriament per l'educació pública perquè, mentre això no passe, el model Montessori continuarà perpetuant la divisió de classes i la competitivitat.